Agencia española de protección de datos

'Dret a l'oblit'

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer pública el 13 de maig de 2014 una sentència que estableix, com ja venia aplicant l'Agència en les seves resolucions, que el tractament de dades que realitzen els motors de cerca està sotmès a les normes de protecció de dades de la Unió Europea i que les persones tenen dret a sol·licitar, sota certes condicions, que els enllaços a les seves dades personals no figurin en els resultats d'una cerca en internet realitzada pel seu nom.

Nota informativa sobre l'exercici del 'dret a l'oblit'

  Cinc punts clau per exercir el 'dret a l'oblit'

1. Què és el 'dret a l'oblit'?

El denominat 'dret a l'oblit' és la manifestació dels tradicionals drets d'i cancel·lació i oposició aplicats als cercadors d'internet. El 'dret a l'oblit' fa referència al dret a impedir la difusió d'informació personal a través d'internet quan la seva publicació no compleix els requisits d'adequació i pertinència prevists en la normativa. En concret, inclou el dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d'expressió o d'informació).

    2. Puc exercir-ho enfront del cercador sense acudir prèviament a la font original?

    Sí. Els motors de cerca i els editors originals realitzen dos tractaments de dades diferenciades, amb legitimacions diferents i també amb un impacte diferent sobre la privadesa de les persones. Per això pot succeir, i de fet succeeix amb freqüència, que no procedeixi concedir el dret enfront de l'editor i sí enfront del motor de cerca, ja que la difusió universal que realitza el cercador, sumat a la informació addicional que facilita sobre el mateix individu quan es busca pel seu nom, pot tenir un impacte desproporcionat sobre la seva privadesa.

    3. Si ho exerceixo enfront d'un cercador, la informació desapareixerà d'internet?

    No. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 13 de maig de 2014 declara expressament en aquest sentit que l'exercici dels drets de cancel·lació i oposició realitzat enfront dels cercadors només afecta als resultats obtinguts en les cerques fetes mitjançant el nom de la persona i no implica que la pàgina hagi de ser suprimida dels índexs del cercador ni de la font original. L'enllaç que es mostra en el cercador només deixarà de ser visible quan la cerca es realitzi a través del nom de la persona que va exercir el seu dret. Les fonts romanen inalterades i el resultat se seguirà mostrant quan la cerca es realitzi per qualsevol altra paraula o terme diferent al nom de l'afectat.

    4. Com puc exercir-ho?

    La legislació espanyola estableix que per exercir els drets de cancel·lació i oposició (i, per tant, el 'dret a l'oblit') és imprescindible que el ciutadà es dirigeixi en primer lloc a l'entitat que està tractant les seves dades, en aquest cas al cercador. Els cercadors majoritaris han habilitat els seus propis formularis (GoogleBing o Yahoo ) per rebre les peticions d'exercici de drets en aquest àmbit. Si l'entitat no respon a la petició realitzada o el ciutadà considera que la resposta que rep no és l'adequada, pot sol·licitar que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades tuteli el seu dret enfront del responsable. En funció de les circumstàncies de cada cas concret, l'Agència determinarà si ho estima o no. Aquesta decisió de l'Agència, al seu torn, és recurrible davant els Tribunals.

    5. Limita el ?dret a l'oblit? el dret a rebre informació?

    No. En el cas dels cercadors, la sentència assenyala que és necessari realitzar una ponderació caso per cas per aconseguir un equilibri entre els diferents drets i interessos. Atès que és imprescindible valorar les circumstàncies de cada sol·licitud i que s'ha de tenir en compte sistemàticament l'interès dels usuaris a accedir a una informació, aquelles que resultin d'interès per al públic per la seva naturalesa o per afectar a una figura pública no seran acceptades.

      Resolucions AEPD

    Els ciutadans recorren a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) perquè tuteli el seu dret quan, després d'haver-se dirigit al cercador, aquest no ha contestat o no ho ha fet de la forma que el ciutadà considera adequada. A continuació es detallen alguns exemples de procediments tramitats per l'Agència a manera d'orientació. Si desitja accedir a un nombre major de resolucions pot consultar aquesta secció.  

    Resolucions estimatorias

    Resolucions desestimatòries

      Més informació